dimecres, 28 de gener de 2015

Liz Castro, la norteamericana independentista

He rebut aquest correu de la Liz Castro:

Estàs fart del procés? Jo també. Potser aquesta carta ajudarà.


No puc més. O sí.

A Massachusetts on vivíem fa poc, la nostra casa estava a dalt d'un carrer que feia molta pujada. Com si visquessim a Vallcarca, ja m'enteneu els de Barcelona, o a costat del mur darrera de Girona. (O al nostre pis d'ara, un cinquè sense ascensor!) Baixar al poble era agradable però tornar a pujar a casa costava molt més. Els meus fills de petits es queixaven tant que vam haver d'elaborar diversos jocs per ajudar-los a pujar. Cantar, comptar els passos, jugar a "I spy"*, el que fos. Tot i així, el que més ajudava era el més senzill: de tant en quant, donar la volta i mirar enrere per a veure el progrès que havíem fet. Quan veien el lluny que quedava el restaurant de la cantonada a baix de tot, els donava ànims per pujar una mica més.

Tinc la sensació que els que volem la independència estem una cansats, però només estem a 3/4 part del camí. Vull fer un llibre que ens serveixi de "mirada enrera": una col·lecció de fotos dels diversos actes reivindicant la independència catalana que hem portat a terme al llarg dels últims 4 anys, perquè vegem el lluny que hem arribat i la quantitat immensa de feina que hem posat per arribar-hi. Espero que ens recordi la nostra força i per tant que ens animi a continuar fins que hem arribat a dalt de tot del cim.

Aquest llibre es diu Molts granets de sorra. Al principi es deia "Un granet de sorra" però estic rebent tantes fotos tan xules de tants esdeveniments per tot el territori que sembla que el títol hagi de comunicar aquest fet.

"Molts granets de sorra" té un segon objectiu: jo crec que el procés català és tan laudatori que l'hauríem de compartir amb el món. No és cada dia que un 20% de la població surti a manifestar, sense trencar cap vidre. Expliquem com ho heu fet—amb fotos. Heu treballat moltíssim, i heu aconseguit moltíssim. No heu acabat, però crec que el que heu fet pot inspirar a molta gent a fer canvis en les seves pròpies comunitats, de manera pacífica i democràtica, fins i tot alegre.
M'hi ajudeu? Necessito fotos i també necessito el vostre recolzament econòmic. Compra un llibre ja, en rústica o compra-li un exemplar en format de luxe de tapes dures per aquell amic que ha anat cada setmana a repartir informació o demanar firmes.

Si esteu cansats, però encara voleu guanyar, espero que sigui un bona mirada enrera. Gràcies pel suport. (Ja l'heu comprat el llibre</a>? Va, fes-ho. I envia una foto també!)


*I spy és un joc perfecte per nens avorrits. Dius "Jo veig... una cosa de color [blau]" i ells han d'esbrinar quina cosa has vist.
Copyright © 2015 Catalonia Press/Cookwood Press, All rights reserved.
Reps aquest mail perquè vas participar en la campanya de Retratem-nos que vaig començar a VilaWeb l'any passat, vas demanar-me més informació sobre el procés al descarregar What's up with Catalonia?, o vas contribuir a What's up with Catalonia? a Verkami. Necessito el vostre ajut per continuar explicar el procés al món.

Our mailing address is:
Catalonia Press/Cookwood Press
Add us to your address book


unsubscribe from this list    update subscription preferences 

Email Marketing Powered by MailChimp

dimarts, 27 de gener de 2015

Una Catalunya independent seria l'Estat més ric del sud d'Europa, segons el 'Financial Times'

Al darrer post us posàvem una notícia de l'abril del 2011. Avancem en el temps. Ara en recordarem una de novembre del 2012 que es manifesta en el mateix sentit:



Tenim 242 dies per fer feina... Som-hi!!

dissabte, 24 de gener de 2015

"Catalunya, aïllada, seria un dels països més rics del món"

Tot i que el Twitter és un magnífic sistema per estar informat, un no es pot refiar de tot el que llegeix allí, ja que també hi ha qui ho aprofita per fer córrer mentides de tot tipus (que moltes vegades la gent es creu sense la menor comprovació!) per tant, quan he vist el cartellet que ara us posaré, que fa referència a una entrevista publicada al diari ARA l'any 2011, he preferit buscar-ho... i és cert! 

Segur que fa quatre anys ja va sortir a les notícies, en vàrem parlar tots i es va comentar, però ara que moltes persones semblen caure en el pou del pessimisme i la impaciència, crec que està molt bé recordar-ho:


Ah! I pensem que el veritablement important de ser un "país ric" no és presumir-ne davant del veí. És repartir bé aquesta riquesa perquè arribi a tots. Que hi hagi molta més feina i l'atur no es converteixi en un mal crònic, que la sanitat i l'educació no hagin de patir restriccions pressupostàries, que tenir una vivenda no sigui un luxe...

Siguem optimistes i posem el nostre esforç en aconseguir-ho!!

dimecres, 21 de gener de 2015

dimarts, 13 de gener de 2015

Sense unitat, cal fer eleccions?

Sense unitat cal fer eleccions?

"Si no hi ha unitat per fer les eleccions abans de les municipals caldrà fer-les més tard, però de cap manera hem d’anar a unes eleccions sense la mínima unitat que avui impliquen CIU, ERC i la societat civil"


Joan Canadell
Empresari i cofundador del CCN


Diumenge el Puntavui em publicava un article, que ahir citava aquest mitja (El Singular), sobre el meu recolzament a l’Estratègia de Mas enlloc de la d’Esquerra per desencallar el procés. En resum el que deia i ratifico és que em mereix molta més confiança l’estratègia de Mas que l’altra i això vol dir que m’inclino clarament per una llista unitària amb societat civil i no per llistes separades.

Dit això i donat el ressò que ha tingut l’article per Twitter vull desenvolupar millor la idea i avançar una mica més.

Deixin-me posar en antecedents que he dedicat durant els darrers 6 anys milers d’hores al procés, he estat involucrat en el desenvolupament del full de ruta del CCN creat amb el nom de Dmenys1, l’estiu de 2012 abans de la gran manifestació, i que s’ha mostrat que fou molt avançat i encertat vist els esdeveniments. Dit ràpidament, el CCN proposava un gran acte de sobirania (tingué lloc entre la manifestació 11S i les eleccions del 25N), la preparació de les estructures d’Estat, principalment la hisenda, i l’assegurar el reconeixement internacional, darrer pas important i clau pel procés.

Permetin-me recordar també que el CCN és segurament la única entitat d’aquest país que ha provat això d’incorporar-se a una llista independentista com a societat civil. Ho varem fer a les eleccions del 2010, primer dins del pacte Carretero-Laporta, que malauradament acabà en dues llistes com RCat i SI amb els pèssims resultats que tots sabem, justament per manca d’unitat. El pitjor d’aquella experiència és que el CCN es va trencar literalment en dos (la part a favor de Solidaritat i la resta) i va costar més d’un any per recuperar-nos i tornar a ser una entitat mínimament “creïble”.

Fets aquests aclariments i donada la brevetat que requereix un article, el meu posicionament actual és el següent.

Primer. Per aconseguir el reconeixement internacional que és millor? Una llista unitària o dues llistes separades? Tothom diu que l’important és el nombre de diputats o vots que representin la majoria, i és cert, però també ho és que si els dos partits principals del país s’uneixen per assolir l’objectiu la majoria és molt més sòlida. Ningú pot temptar un dels dos a canviar d’opinió en cap moment, i per tant la qualitat de la majoria és molt més bona. A nivell internacional la seguretat en qualsevol pacte d’aquest tipus és clau i calen majories molt amples i sòlides, més amb un Estat com l’Espanyol que intentarà dinamitar-les abans i després que assolim l’Estat. Aquest és un punt clau i no se li dona prou importància.

Sumin a això el fet de la societat civil dins una llista transversal. En aquests moments, i després del merder que s’ha creat aquests darrers dies, estic convençut que la majoria de candidats a de la societat civil han desestimat l’opció. Jo ho he viscut i els asseguro que quan vaig haver d’acceptar anar a la llista de RCat perquè no podia ser una unitària amb Laporta, la meva decepció va ser absoluta. De fet tots els del CCN ens hauríem d’haver retirat de les dues, va ser una gran errada. Avui, seria un greu error fer una llista del President, o de CIU amb gent de l’ANC o d’Omnium en un sol partit o en els dos separats. Espero que això no es faci, perquè seria també el preludi del trencament d’aquestes entitats. Ho he viscut i n’estic convençut.

Segon. La unitat és un be molt preuat en política, no sabem l’efecte que pot tenir una hipotètica llista conjunta, però és evident que el que tenim ara és tot el contrari i el desànim col·lectiu és evident. Jo no sé qui és el culpable màxim d’aquesta situació perquè no estic al dia de les negociacions, però els puc assegurar que quan va haver l’intent d’unitat per les Europees, primer ICV i després ERC van fer fracassar aquesta opció. El CCN vam apostar molt fort per la unitat i vam avisar que si no és feia el procés quedava ferit de mort. El temps està demostrant que teníem raó, i ara si no s’acaba pactant, la ferida serà molt més profunda, no mortal perquè el poble de Catalunya és molt fort (com ha demostrat durant segles) i aguantarà. Però preparin-se per uns quants anys d’espera.

Torno ara al meu article de diumenge. El President Mas fins ara, sota el meu humil punt de vista, ha encertat tots els passos importants del procés si tenim en compte què és Catalunya. Pensar que som un poble amb 5 milions de votants de les CUP és una barbaritat com ho és pensar que ho som de CIU, però el que més s’assembla a la majoria és allò que la majoria ha votat sempre, i no s’enganyin, el nostre país és convergent de mena. En el sentit de prudent, pacífic, mesurat, també de perseverant i ambiciós. Aquest procés ha de seguir els esquemes de la majoria. Si volen una independència exprés, tindran un 20% de població contenta i la demés es posarà molt nerviosa, si volen un federalisme, n’hi haurà un 20% de contents però la resta remaran en contra, si volen una independència irreversible però tranqui-la, tindran més del 50% del país. Això és Catalunya i no es pot oblidar. Si fóssim bascos el procés seria un altre.

Ai las, però si la proposta de la unitat l’han d’acceptar dues parts, una de les quals no hi vol entrar de bon grat, aleshores ho té fàcil buscant maneres d’evitar-ho. I això és el que jo crec que està passant. Esquerra s’ha carregat l’estratègia de la majoria (50 diputats vs 24 si comptem la CUP, a l’espera que ICV s’aclareixi). Però a més es carrega l’estratègia de Mas la única persona que té informació total de com estan les estructures d’Estat, les pressions de Madrid, les incipients relacions internacionals i un sense fi de detalls importants.

Tercer. La societat civil té un paper clau en aquest procés, però no sempre és el mateix. El CCN vam tenir un paper cabdal per despertar consciències els anys 2009 a 2012 en que va esclatar la majoria al carrer. L’ANC i Omnium han liderat el pols per portar els partits principals cap a la independència, però ara aquest ja no és el paper que toca fer a aquestes entitats. Ara estem a la fase d’Estratègia final i no es soluciona fent cassolades o TT’s mundials. Es tracta de conèixer a fons que està passant, gestionar-ho des de la màxima imparcialitat i denunciar en un despatx tancat aquell que no fa el que ha de fer pel be del procés. Si no accepta la pressió, cal sortir del despatx i explicar-ho als mitjans.

Però en cap cas la societat civil ha de fer el que els toca als polítics fent llistes electorals, això seria el pitjor dels errors del nostre procés. Porto anys coneixent les entitats per dins i tenen molt bona gent, molt bona voluntat, molt bona feina impagable, però estem parlant que cal fer alta política contra un dels estats més durs d’Europa. No ens vulguem enganyar, fins i tot les CUP porten dècades fent política local, qualsevol llista de la societat civil necessitaria de 10 a 15 anys per ser prou madura i sòlida pel que hem de fer. Son ells, els polítics, qui han de resoldre el problema, i si no ho saben fer els que hi ha ara, cal canviar-los. I si el procés dura més temps, caldrà que cada vegada que foragitem uns polítics que han obrat pensant en ells i no en el país, els posem vermells o del color que sigui, per haver-nos frenat. Però recordem que portem 300 anys així, en podem aguantar alguns més, però el que no podem és fallar.

Acabo. Aquest procés és irreversible, no sé si l’acabaran Mas i Junqueras, si sé que l’any 2011 els dos volien com a proper pas un pacte fiscal, per cert, igual que Omnium (l’ANC no existia). Ningú pot posar cap argument sobre la taula fent esment del seu passat, perquè tots son per oblidar. El procés va començar el 12 de setembre de 2012 i tant CIU com ERC i CUP han anat de la ma. Ara el que cal és pensar en el futur, en el demà mateix i trobar un acord per desencallar aquesta situació i fer-ho des de la màxima unitat. Si no hi ha unitat per fer les eleccions abans de les municipals caldrà fer-les més tard, però de cap manera hem d’anar a unes eleccions sense la mínima unitat que avui impliquen CIU, ERC i la societat civil. Tot i així, quan això es produeixi l’Estat intentarà evitar-les amb una nova llei de partits, ja que serà inconstitucional, però això és una altra pantalla i ja arribarà.

Tinguem confiança en nosaltres mateixos, no ens queda més remei, i tinguem paciència per superar l’ impàs actual i els entrebancs que ens posarà l’Estat. Estic convençut que ho aconseguirem.

Article copiat d'El Singular.cat

dissabte, 10 de gener de 2015

Siguem optimistes...


Malgrat els pals que posen 
els nostres estimadíssims polítics,
 no aconseguiran fer-nos perdre 
la il·lusió!

FELIÇ 2015!!

Copiat d'un tuit de Magee the Witch *X