Bon dia, Catalunya!!

Em desperto d’un bot! Quin ensurt!... Després d’uns segons, me n'adono que la veu que m’ha cridat a l’orella un “Bon dia, Catalunya” tot optimista és la de la Mònica Terribas... i me’n ric de mi mateixa... Encara no m’he acostumat a llevar-me tan d’hora. Però no, no, no penseu que em molesta, al contrari, em fa feliç! Sí! I és que resulta que fa dotze dies que treballo. Fa dotze dies que tinc una feina!

M’aixeco del llit i vaig cap a la cambra de bany... Em giro un moment per acomiadar-me de vosaltres:

Ei, lectors!! Disculpeu que no m’entretingui a explicar-vos massa detalls, però és que no vull fer tard. A més, vosaltres ja ho sabeu! Des de que som independents les coses han millorat molt en tots els àmbits i som molts els que feia anys que no teníem feina i ara treballem. Au! Que vagi bé, companys!!

Tanco la porta del bany

De fons la ràdio segueix parlant. Les lleis laborals de la República catalana estan donant uns resultats magnífics. La Mònica Terribas explica que un dels col·lectius més satisfets són els autònoms que, per fi, són tractats amb justícia...

... i passa un minut d’un quart de vuit, anem a escoltar la informació del trànsit i del temps...